Dilluns 3

Hem començat el curs ”Integrar l’educació per la justícia global a les àrees cientificotècniques de secundària” amb 17 docents participants. Ens hem començat a conèixer tot intercanviant reflexions i experiències. També hem explorat i debatut els conceptes de desenvolupament sostenible i educació per la justícia global.

 

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ

Conèixer i debatre el concepte de Desenvolupament Sostenible.

Conèixer i debatre el concepte d’ Educació per la Justícia Global.

 APORTACIONS INTERESSANTS I IDEES CLAU

El concepte de desenvolupament sostenible

L’Agustí Pérez inicia la sessió amb preguntes tipus “Què és el Desenvolupament?” “I la teoria de Desenvolupament?” i “l’estratègia de desenvolupament?”

Pel que fa al concepte de  Desenvolupament han sortit definicions i idees relacionades amb: canvis en la societat per avançar, evolucionar, satisfer necessitats, prosperitat, millores en la societat, procés. També es planteja des de diferents dimensions (individual, grupal, social). En funció de com s’interpreta el concepte s’opta per una teoria o una altra. I depenent de la teoria s’apliquen unes o altres estratègies de desenvolupament, per això és important clarificar com entenem nosaltres el concepte.

En les diferents definicions que l’alumnat ha construït ens hem centrat en la definició de desenvolupament “social”, però Desenvolupament té moltes accepcions (regional, biològic, econòmic…). Si ens fixem en el que diu l’ONU (Organització de les Nacions Unides), veiem que vincula el Desenvolupament a temes com finances, polítiques públiques, inversió i tecnologia, polítiques socials i comerç.

L’Agustí fa un pas més i ens porta a endinsar-nos en la idea de que tothom té dret al desenvolupament. Això ens porta a parlar dels Drets Humans (DDHH). Hi ha 3 Generacions de DDHH:

  • La primera generació neix a finals del segle XVIII, després de les revolucions americana i francesa on apareixen el Drets civils i polítics, a garantir individualment a totes les persones.
  • La segona generació és de principis del segle XX, amb l’auge del moviment obrer i l’aparició de partits d’ideologia socialista que reclamen que és el col·lectiu, l‘estat, qui ha de garantir l’educació, habitatge, salut, seguretat, etc. de totes les persones. Són els anomenats drets socials, econòmics i culturals.
  • A partir dels anys 70 apareixen els de tercera generació. Són els anomenats drets “internacionalitzats”, drets que responen a conseqüències de la globalització i que, per tant, recauen en la comunitat internacional. Són el dret al desenvolupament, dret a la pau, dret al medi ambient, i al patrimoni de la humanitat.

Malauradament la implicació dels estats en garantir els DDHH sovint s’allunya de la desitjable. Es fa evident al comparar el mapa del Pacte internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals -signat per la majoria d’estats del món-, amb el Protocol Facultatiu d’aquest Pacte –signat per molts menys estats-.

El Dret al desenvolupament es defineix com aquell procés global en el que totes les persones tenen el dret a participar en un desenvolupament econòmic, social, cultural i polític, en el que puguin realitzar-se plenament tots els drets humans i llibertats fonamentals, a contribuir a aquest desenvolupament i a gaudir-ne.

Llegint i analitzant la Declaració del Dret al Desenvolupament (ONU) s’identifica les relacions que hi ha entre

  • Desenvolupament i DDHH: a més de la satisfacció de necessitats introdueix el concepte de benestar;
  • Desenvolupament i participació: és un dret basat en la participació lliure i activa;
  • Rol de l’estat: se li atorga el deure de promoure polítiques per assolir-lo i
  • Rol de la cooperació internacional: estableix que cal que els estats cooperin entre ells.

Aprofundint en el terme desenvolupament veiem que està estretament relacionat amb:

  • creixement econòmic
  • desenvolupament econòmic
  • desenvolupament sostenible
  • desenvolupament humà

S’entén per “Desenvolupament sostenible aquell tipus de desenvolupament humà que és capaç de satisfer les necessitats actuals tenint em compte el medi ambient, és a dir, sense comprometre els recursos naturals i les possibilitats de desenvolupament de les futures generacions” (Informe Brundtland, 1987). Aquesta és la definició acceptada i consensuada, tanmateix posteriorment hi ha hagut una evolució històrica del concepte. Cal tenir en compte la complexitat del món i dels fenòmens que hi esdevenen, els impactes generats per la humanitat al planeta, i la necessitat de garantir la sostenibilitat, és a dir, d’assegurar el recursos per al futur. A més, relacionem el concepte amb la idea d’avançar i no retrocedir, d’evolucionar, de millorar constantment les  tecnologies fent-les més eficients.

Un concepte molt lligat doncs, és el de Desenvolupament humà (DH) que el podem entendre com crear un entorn en el que les persones puguin desenvolupar-se en tot el seu potencial. És a dir, el DH fa referència a l’adquisició per part dels individus, comunitats i institucions de la capacitat de participar efectivament en la construcció d’una civilització mundial pròspera, tant en un sentit material com espiritual.

El concepte segueix evolucionant i darrerament es planteja afegint-hi la perspectiva de gènere, és a dir es parla del Desenvolupament humà sostenible i amb perspectiva de gènere. Aquesta modificació encara no està acceptada unànimement i per tant no es pot considerar acceptada internacionalment.

A nivell d’eines per avançar cap al DHS cal considerar un instrument rellevant definit per ONU, els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquests es van elaborats fa un parell d’anys (2015) i fixen objectius a mig plaç (2030) sobre temes diversos.

ODS_cat_imatge

Presentació utilitzada a la sessió: Desenvolupament Sostenible_A.Pérez-Foguet

 

El concepte d’educació per la justícia global

En la segona part de la sessió la Sandra Marin ens introdueix al debat sobre el concepte d’educació per la justícia global (EJG) enllaçant la reflexió a partir dels plantejaments de la primera part: el món globalitzat en que vivim ens presenta desafiaments tals com el canvi climàtic, l’exclusió socials, les desigualtats socials i entre territoris, les injustícies a nivell mundial o la fam que pateix molta població mundial, cal fer-hi alguna cosa.

Com diu Edgar Morín “A més de pensar ¿quin planeta deixarem als nostres fills? hauríem de pensar a què fills deixarem el planeta?”

Així, entenem l’educació com a eina i motor de canvi del món, i és aquest el gran desafiament educatiu que planteja l’EJG.

El debat gira entorn si l’educació és un acte polític o no. L’EJG considera que sí, donat que tot allò que passa a l’aula (continguts, actitud del professorat, metodologia, distribució de l’espai i el temps, etc.) transmet a l’alumnat una manera de fer sustentada en una cosmovisió específica. Per tant, l’educació no és neutral i cal anar alerta en no legitimar models violents darrera la suposada neutralitat. Apareix en el debat el concepte de “currículum ocult” (allò que transmetem implícitament sense tenir-ne consciència) i la necessitat d’explicitar-lo per saber realment en què estem educant.

També es planteja si la tecnologia i la ciència son neutres, aquesta idea genera controvèrsia tanmateix l’EJG té clar que aquestes han de respondre a interessos socials i per tant, com l’educació, no són neutres i la persona científica o enginyera n’ha de ser conscient. Darrera la ciència i la tecnologia cal que hi hagi ètica.

Es parla sobre per quin món laboral s’educa en un món incert i canviant que requereix persones competents. Es planteja si l’educació actual educa persones per desenvolupar-se humanament o professionals per respondre a les necessitats d’un mercat altament competitiu i consumista.

Sobre el paper de les metodologies educatives, apareix a la conversa la idea de que no només les més innovadores permeten fer EJG, qualsevol metodologia didàctica ben utilitzada en el moment adequat pot tenir sentit si respon a un objectiu educatiu d’EJG.

Es planteja la importància de no confondre solidaritat amb caritat i educar per la justícia global des de la responsabilitat de ser ciutadania global, evitant paternalismes.

dill

La conversa segueix debatent en petits grups sobre reptes, oportunitats i dificultats de fer educació per la justícia global a ciències i tecnologia, n’extraiem:

a) Reptes en la pràctica diària:

S’ identifiquen com a oportunitats la transversalitat dels temes, el fet de tenir bastant temps de convivència amb l’alumnat (tot i la fragmentació per matèries), la llibertat de treball dins l’aula/centre. I s’identifica com a repte treballar millor el compromís, es considera que es donen possibilitats d’escollir i adquirir responsabilitat als alumnes però no d’adquirir compromís. Com a dificultats s’identifica la manca de treball en equip del professorat, i que a vegades hi ha incoherència de valors entre el centre educatiu i els valors que reben a fora (casa, mitjans de comunicació…)

b) Aportacions de la comunitat educativa en la construcció de ciutadania global:

S’identifica la necessitat de desenvolupar l’esperit crític i la responsabilitat dels joves, educar-los per esdevenir persones conscienciades amb l’entorn i implicades a la comunitat. Es considera que hi ha oportunitats com el Servei Comunitari i les metodologies Aprenentatge-Servei.

c) Oportunitats que identifiqueu als vostres centres:

Es parla de l’ús de metodologies com el treball cooperatiu i la incidència a l’entorn proper, al barri, poble, ciutat.

En resum, es considera que educar per la justícia global implica:

  • Educació ètica-política que impregna el sistema.
  • Defensa drets econòmics, socials, civils i polítics per a totes les persones
  • Ser conscients de la complexitat i les causes dels desafiaments del món actual (lectura crítica i interdependent).
  • Tenir consciència planetària: comunitat mundial d’iguals interdependents i interconnectats.
  • Fer persones autònomes, crítiques, compromeses a nivell global i local capaces de donar respostes als reptes mundials.
  • Aposta per la participació democràtica i el diàleg.
  • Valoració de la diversitat i de la complexitat de les identitats.

Els principis i valors en que es fonamenta són: Justícia social, equitat, desenvolupament sostenible, democràcia, inclusió, equitat de gènere

Les metodologies han de respondre a capacitar per:

  • L’anàlisi crític de la realitat.
  • La indagació i construcció conjunta del coneixement
  • L’autoconeixement i desenvolupament personal
  • Participatives-dialògiques
  • Actuar per transformar

Presentació utilitzada a la sessió: Educar para un mundo más justo_SandraMartín

dillu

 

CONCLUSIONS

  • És important tenir present el vincle entre el sistema terra i el que fem a l’aula perquè és la manera de mirar el món.
  • Vivim en un món complex i això genera incertesa: un petit canvi pot donar lloc a resultats molt diferents i inesperats. Ens cal saber conviure amb la incertesa.
  • L’educació no és neutral, quan eduquem transmetem valors i maneres de fer i entendre el món, cal vetllar perquè aquestes siguin coherents amb la voluntat d’avançar vers la justícia global.
  • Qualsevol metodologia d’aula pot ser útil per l’EJG i per qualsevol altra model educatiu, tot depèn de l’ús que se’n faci.
  • Conceptes que podem introduir a l’aula: petjada ecològica, capacitat de càrrega del planeta, desenvolupament sostenible, canvi climàtic…
  • A l’aula cal donar presència i responsabilitzar-nos com a societat dels problemes del sud. Cal tenir consciència global per actuar localment.
  • Cal mostrar realitats diferents i diverses, connectar les causes de les problemàtiques amb les conseqüències.
  • L’EJG travessa tot el sistema educatiu: estructura, centre, claustre, metodologies, organització… fins més enllà de l’aula.
  • Darrere els avenços socials hi ha molta tecnologia i coneixement científic, cal vincular-ho per fer EJG.
  • La transversalitat i treballar a partir de problemes reals augmenta la motivació de l’alumnat.

RECURSOS COMPARTITS

METODOLOGIA DE LA SESSIÓ

La primera part s’inicia amb la presentació del curs i de les persones. Es fa una roda de noms i exercicis de presentació per aprendre’ns els noms unes de les altres.

Es defineix primer individualment i després en petits grups tres conceptes: Desenvolupament, Teoria de Desenvolupament, Estratègia de Desenvolupament. Es debat sobre els conceptes. Es llegeix un document de NNUU sobre el dret al desenvolupament i es treballa en petits grups primer i després es fa posada en comú.

En la segona part es fa la dinàmica del baròmetre: la dinamitzadora diu una frase referent a l’educació per la justícia global i cadascú es col·loca en funció de si està totalment d’acord amb l’afirmació, totalment en desacord o entremig (es dóna veu primer a la minoria) i anem debatent a partir de les idees i opinions que surten.

En  grups de 5 es debat sobre oportunitats i dificultats a partir de preguntes plantejades per la dinamització i es fa posada en comú i conclusions.

 

Professorat

Marina Caireta, membre de l’equip d’educació de l’Escola de Cultura de Pau, coordinadora del curs.

Agustí Perez, Professor de l’Institut de Sostenibilitat de la UPC.

Sandra Martín,  Tècnica del departament d’educació d’ Intermon-Oxfam.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s