Dimarts 4

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ

Treballar amb controvèrsies com a recurs per vincular elements del currículum, problemàtiques globals i perspectives ètiques, des de l’aula de ciències i de tecnologia.

APORTACIONS INTERESSANTS I IDEES CLAU

El Jordi Domènech ens presenta la dimensió científica de la ciutadania: Scitizenship (=science+citizenship). Actualment ens trobem en un moment de canvis en la concepció política de la societat, la ciutadania ja no volem delegar-ho tot i en moltes decisions hi participen coneixements delegats de la ciència i la tecnologia.

Fins ara es parlava de comprendre i decidir com a consumidors/es i ara incorporem decidir com a comunitat i actuar. Què fan els ciutadans/es competents científicament? Comprendre, decidir i actuar.

Esquema controvèrsiesImatge de Jordi Domènech

Comprendre vol dir fer una lectura crítica del context, per decidir tenint en compte i generant valors, fent proves i plantejant-se arguments que entraran en conflicte amb altres arguments de la controvèrsia. Per finalment actuar localment tenint en compte la globalitat, tenint un rol actiu i participatiu. Cada marc ens presenta habilitats i oportunitats didàctiques diferents.

És molt interessant aprofitar notícies i la publicitat per treballar temes científics, ja que en qualsevol missatge hi ha un model científic i actualment hi ha molts temes que presenten controvèrsies. Cal ajudar i acompanyar l’alumnat en la investigació crítica de les fonts d’informació i sobre les pseudociències, i és important fer-ho a través dels seus canals (webs, blogs, twitter,…). Veiem l’exemple de les etiquetes dels productes alimentaris, que sovint mirem acríticament i treballar a partir d’elles ens pot donar moltes oportunitats.

Darrere les decisions i les explicacions i argumentacions sempre hi ha els valors, la concepció del món i de les relacions amb els altres. Una proposta metodològica és presentar un dilema, seguidament proposar una lectura per fer-ne debat en grup i finalment demanar a l’alumnat un petit assaig per a que escriguin i argumentin.

Quan fem treball per projectes o Aprenentatge i  Servei (ApS)  activem la dimensió d’actuar i interactuar amb les institucions i serveis propers. Donem als joves la oportunitat de conèixer els recursos de proximitat dels quals disposen com a ciutadania i la capacitat de saber com s’hi va, què s’hi fa, com funcionen, quins serveis els poden donar, etc, Com a docents és interessant aprofitar les propostes d’ApS existents, creats per institucions públiques perquè així connectem l’alumnat amb espais que podran utilitzar en un futur proper, preparant-los per enfrontar-s’hi.

Presentació de la sessió: SSI_Domenech

A la segona part la Digna Couso ens remarca la importància de diferenciar les controvèrsies científiques (que la ciència té amb ella mateixa sobre temes no consensuats o controvèrsies històriques) i les controvèrsies socio-científiques que son temes o qüestions socialment controvertides en l’actualitat o socialment vives.

La incertesa sobre temes complexos i dels quals hi ha resposta clara és el que genera controvèrsia, discrepàncies entre els diferents actors. Que porten diferents arguments i de diferent tipus, alguns fonamentats en dades  i altres no.

Estructura de l’activitat sobre una controvèrsia socio-centífica:

  1. Contextualitzar la controvèrsia (problematització)
  2. Treballar continguts científics (comprensió)
  3. Treballar continguts relacionats (comprensió)
  4. Treballar la controvèrsia amb arguments i justificacions (decisió)
  5. Actuar/produir en conseqüència (actuació)
  6. Reflexió sobre l’activitat (reflexió)

Informació ampliada de la metodologia a la presentació de la sessió: SSI_Couso

És important treballar controvèrsies socio-científiques per educar en la convivència i la tolerància a les opinions diferents. Es treballen habilitats pel debat i l’escolta sense esperar que tothom opini igual, i per tant preparen per la diversitat. Cal que impulsem a debatre i donem eines per l’argumentació a l’alumnat tenint en compte les dificultats i les oportunitats de les dinàmiques del debat. D’aquesta manera es treballa també la competència ciutadana.

Serà significatiu pels joves i activarà l’argumentació i el debat el que connecti amb l’opinió que ja tenen a l’inici o amb els seus valors. I el mateix passa amb els docents, per això es recomana començar per una controvèrsia que ens cridi personalment, però sobre la qual no tinguem una opinió molt clara i polaritzada que ens posicioni des de l’inici. Tot i així es pot donar l’opinió com a docent i pot ser honesta sense posicionament. Cal prèvia preparació i documentació sobre el tema  a treballar.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les controvèrsies proposades amb petits grups per treballar a l’aula han estat:

  1. Creus que s’han de matar els porcs senglars de Collserola?

(que permet treballar temes com la xarxa tròfica, impactes antròpics, control de poblacions, hàbitats, equilibri ecològic…)

  1. Dopatge

(valors de l’esport, química de les substàncies, efectes en el cos humà, economia, igualtat d’oportunitats, dieta saludable…)

  1. Creieu que està bé l’ús de compreses i tampons per la menstruació femenina?

(càlculs i estadístiques del consum i residus generats, producció dels plàstics i impactes ambientals, químics i toxicologia, cicle menstrual, problemes de salut hormonal, percepció social de la menstruació, mites i tabús de la menstruació, alternatives d’ús, pressió estètica i gènere,…)

En la posada en comú dels principals problemes o dificultats de disseny amb que s’han trobat els grups, s’han citat:

  • Focalitzar, concretar els subtemes a tractar
  • Escollir i consensuar el tema/contingut
  • Quin temps li podríem dedicar a l’aula, quantes sessions
  • Fonts d’informació, identificar quines son fiables
  • El format a l’aula, les dinàmiques
  • Com ensenyar a argumentar
  • Com generar debat sense que s’allunyi molt del tema

 

CONCLUSIONS

  • Les controvèrsies científiques són una eina per integrar l’ensenyament de la competència científica amb la competència ciutadana i vincular-les.
  • És interessant ensenyar ciències vinculades a les problemàtiques socials contemporànies, per tal que l’alumat percebi l’interès de saber i estudiar ciències. Dona sentit al coneixement científic i és motivador a l’aula.
  • La ciència i la tecnologia han de servir per COMPRENDRE el món, però a més, donar eines per DECIDIR com a individu i comunitat i per ACTUAR i interactuar en ell.
  • Cal diferenciar entre les controvèrsies científiques i les controvèrsies socio-científiques, per tractar aquestes cal informació científica per prendre una decisió a nivell social perquè afecta la societat. Son, per tant, les que ens interessa treballar per fer educació per la ciutadania i la justícia global.

 

RECURSOS COMPARTITS

 

METODOLOGIA DE LA SESSIÓ

  1. A la primera part el Jordi Domènech amb el suport d’una presentació ens ha explicat el sentit de treballar a través de les controvèrsies científiques.
  2. La sessió acaba plantejant dubtes i debatent-los.
  3. A la segona part la Digna Couso ha exposat la metodologia per treballar controvèrsies socio-científiques a l’aula.
  4. En petits grups elaboren tres propostes d’activitat per treballar una controvèrsia socio-científica en diferents nivells de secundària.

 

Professorat:

Jordi Domenech, professor a l’INS Marta Estrada de Granollers, on fa de Coordinador Pedagògic. També és assessor i formador al Departament d’Ensenyament i Professor Associat al Departament de Didàctica de les Matemàtiques i les Ciències Experimentals a la UAB. Editor del blog Pupitrelandia

Digna Couso, Directora del CRECIM -Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica, i professora agregada a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Investigadora principal del grup de recerca TIREC – Tecnologia Informàtica i Recerca sobre l’Educació Científica.

 

Anuncis