Dimecres 5

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ

Conèixer i valorar el marge que dóna el currículum per ensenyar les competències cientificotècniques i alhora educar per la transformació social.

Conèixer experiències concretes des de diferents possibilitats que ofereix el currículum.

 APORTACIONS INTERESSANTS I IDEES CLAU

Comencem la sessió amb Quique Vergara amb la dinàmica del baròmetre. A partir de quatre frases sobre la tecnologia que plantegen reflexions i obren debat sobre aspectes com ara si les necessitats tecnològiques són creades pel context o no, i com ens poden acaben creant dependències, i d’altres com si la recerca i la investigació estan enfocades a determinats objectius i per tant només s’investiga al voltant de certs temes. Aquest últim connecta amb la RRI- Investigació i Innovació Responsable, que incorpora la responsabilitat social i la participació en la recerca científica.

Pensar en global, més enllà del nostre context social proper o conegut també ens inclou, no ens exclou, cal que pensem en global per fer educació per la justícia global. I que quan plantegem a l’alumnat situacions quotidianes les imaginem també en contextos diferents, llunyans i diversos.

L’avió és un luxe? O una necessitat? O és tecnologia que facilita la vida? Hi ha debat sobre la idea de necessitats i ens adonem que segons les condicions de cada context cultural seran diferents i també depèn des de quins valors ho mirem. Mitjans de comunicació, mitjans de transport, l’electricitat, aparells reproductors de música, eines per accions quotidianes… Quina tecnologia és luxe i quina necessitat? Dependrà de quins criteris valorem més, s’han citat el dret a la informació, la comoditat i utilitat, el tipus de necessitat que satisfà, el desajust entre el preu monetari i el valor real (incorporant externalitats ambientals), entre d’altres.

Es defineix justicia tecnológica com a “tothom té dret a l’accés a les tecnologies que necessiti per viure com vulgui (com valori) sense limitar la capacitat d’altres ara ni en el futur”. Que vol dir que els estats i les institucions polítiques han de garantir l’oportunitat d’accés a la tecnologia per a totes les persones per poder viure una vida amb dignitat, visqui on visqui, d’acord amb la pròpia manera de viure, tenint en compte que seran diferents en cada context i cada persona. I amb perspectiva de sostenibilitat.

botella-luz

Comparem també la tecnologia de consum, per satisfer necessitats no reals, amb la tecnologia que fa avançar  la societat, ajuda a satisfer necessitats i facilita la vida, a les persones i a la comunitat.

Podem fer que el món sigui més just des de les classes de ciència i tecnologia? Com a educadors cal que incorporem els valors i les controvèrsies a les activitats a l’aula. Així com donar eines i desenvolupar competències per afavorir l’esperit crític per mirar el món i així activar l’acció de l’alumnat. Cal per tant, prendre consciència des d’on partim: des quina situació respecte la resta del món i des de quins valors.

A partir d’alguns exemples d’experiències a secundària que ens presenta el Quique, aprofundim en el marge que dóna el currículum per treballar educació per la justícia global des de ciències i tecnologia:

  • FUM és una experiència per treballar l’aparell respiratori. Es planteja als joves el repte d’aconseguir que algú deixi de fumar i es converteix en un projecte participatiu que genera aprenentatges significatius. A més, es treballen temes com el càncer, la bona salut, la química de les cigarretes…
  • VACUNES és una proposta per treballar la salut a Ciències pel Món Contemporani. L’objectiu del projecte és crear un video estil RSA animated vídeos. S’acaben treballant moltes competències diferents i la salut com a dret humà vulnerat. Video elaborat per l’alumnat
  • COLTAN és una experiència de treball sobre el recursos naturals que permet tractar temes com la l’ús de la tecnologia, la sostenibilitat, l’explotació laboral, alternatives mòbils, l’origen dels materials… http://electronicswatch.org/ca
  • TEXANS és un projecte de crèdit de síntesi sobre l’aparell respiratori i els recursos naturals. L’alumnat fa recerca, investigació i recollida de dades sobre la roba i el seu procés de producció i el projecte acaba amb una desfilada per fer-ne difusió. #Això té tela hi trobareu la proposta didàctica.
  • OBSERVADORS DEL MAR és una experiència d’anàlisi de les platges, dins el marc de ciència ciutadana a les escoles, és a dir com a punt de trobada entre ciutadania (en aquest cas alumnes d’un institut) i científics per estudiar l’estat de la mar. Observadors del mar  i Ciència ciutadana

Peixos vs. plàstics

Presentació utilitzada a la sessió: QuiqueVergara_Experiències

Per vincular l’educació per la justícia global al curriculum de les àrees científico-tecniques, s’han elaborat propostes en grups per treballar els eixos temàtics a partir dels continguts d’aprenentatge d’EPD (educació pel desenvolupament) en l’àmbit escolar . Les propostes de d’activitats a l’aula elaborades pels petits grups han estat:

Educació per la pau: a tecnologia treballar els video jocs, per tractar la violència, les guerres, la normalització social de la violència, la influencia mitjans de comunicació, les  emocions que generen els video jocs.

Ciutadania i governança: es proposa treballar la interculturailtat  amb un projecte anomenat Mohamed, el nou alcalde de Sabadell per treballar el respecte i la tolerancia, partint de biologia.

Medi ambient: reciclatge i consum, partint de la notícia Es fa un abocador al poble, per treballar estadística i mates amb càlculs de residus. Es proposa fer un joc de rol amb diferents actors després de fer investigació, com un anàlisi del sistema recollida selectiva o la revalorització de residus.

Interculturalitat: procés productiu “es pot fer un producte 100% català?, globalització económica i migracions, Investigación+estudiar la viavilitat de la proposta+fer una acció tipus campanya

Gènere: una de les propostes és l’estudi de les causes de pequè les dones han tingut poca rellevància a la ciencia, treballar a partir de referents desconegudes, a través de recursos com pel·lícules i plantejar alguna acció per reconèixer la tasca d’aquestes dones.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

CONCLUSIONS

  • És important treballar des de la justícia tecnològica partint de que cal afavorir la creativitat per trobar solucions als problemes individuals i col·lectius, sense jutjar externament i amb els propis valors les necessitats dels altres.
  • Els objectius d’aprenentatge d’educació en ciència i tecnologia s’assoleixen en el mateix grau treballant des de l’educació per la justícia global, ja que permet incloure i treballar els continguts del currículum.
  • El  treball competencial, de competències transversals no només les específiques de l’àrea, aconsegueix introduir conceptes claus d’educació per la justícia global i EPD.
  • Integrar a ciències, tecnologia i matemàtiques l’educació per a justícia global, augmenta el compromís i la motivació dels alumnes, ja que es proposen projectes que fan actuar els joves i implicar-se en l’entorn.

RECURSOS COMPARTITS

METODOLOGIA DE LA SESSIÓ

  1. A la sessió d’avui realitzem un taller durant tot el matí amb Quique Vergara que inicia amb preguntes sobre el que s’ha treballat fins ara i les sensacions i reptes que genera.
  2. Dinàmica del baròmetre (posicionar-se en funció de si estem totalment d’acord, en desacord o entremig amb les afirmacions següents):

– M’agrada disposar dels últims gadgets tecnològics i no em preocupo gaire del què passa amb els aparells

-Les persones haurien de disposar de la tecnologia necessària, tot i que no s’ho puguin permetre

-No em molesta l’impacte que pot tenir la tecnología que jo utilitzo en les persones que la produeixen

-Els científics i els enginyers haurien de sentir-se lliure de desenvolupar les tecnologies quan i com vulguin, sense preocupar-se d’altres implicacions

  1. Valoració de diferents tecnologies individualment a través d’una fitxa i classificació segons tecnologia com a luxe, tecnologia que facilita la vida o tecnologia necessària. I posterior debat.
  2. Treball en petits grups sobre diferents aspectes de la definició de justicia tecnològica i posada en comú.
  3. Presentació i explicació d’experiències d’aula a secundària.
  4. Treball en grup que consisteix en pensar com es pot treballar un eix d’EPD a l’aula en ciència, tecnologia o matemàtiques, a partir de cada eix tematic, els seus continguts i criteris d’avaluació,

 

Professorat:

Enrique Vergara, ambientòleg i professor de ciències a Maristes Badalona i professor del Departament de Didàctica de la Ciència de la UAB.