Dilluns 4

El primer dia ens ha servit per conèixer-nos una mica, saber quines expectatives tenim del curs i què entenem per educació per al desenvolupament (EPD) i educació transformadora. Hem reflexionat sobre aquest concepte complex, heterogeni, viu i dinàmic i també hem vist que és tot un repte definir-lo i posar-lo en pràctica a l’aula.

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ
Consensuar un concepte compartit de què entenem per educació per al desenvolupament,  educació transformadora i educació per a la justícia global.

Sin título


APORTACIONS INTERESSANTS I IDEES CLAU
El nostre punt de partida ha estat què entenem per desenvolupament. Desenvolupament dels països més desafavorits? Desenvolupament econòmic? És un model al qual es pretén que arribin totes les societats? Parlem de desenvolupament humà? De desenvolupament sostenible?

S’han obert interessants reflexions i el que sí han acordat el grup de docents en el debat ha estat la idea que cal fer pensar l’alumnat sobre aquesta idea de desenvolupament. En l’àrea científico-tècnica també parlem d’un tipus de desenvolupament relacionat amb l’alfabetització científica i tecnològica que vol contribuir a fer una societat amb esperit crític fonamentat en el coneixement. També ha sorgit la idea de sostenibilitat, que es pot portar a l’aula amb petites i grans estratègies pedagògiques: des del foment del reciclatge i la reutilització de materials a tot el projecte educatiu que hi ha darrere les escoles verdes.

Però l’EPD va més enllà. Superat el debat educador i/o ensenyant, on s’ha coincidit que no existeix una vessant sense l’altra, la reflexió ens porta a parlar de la necessitat d’educar en valors. Podem treballar valors com la igualtat i la no discriminació per gènere, origen, etc. des de la nostra assignatura? Pot ser difícil però és factible. I llavors encara més, l’EPD és una oportunitat, una part més del currículum o una responsabilitat? Convenim que ha de ser una responsabilitat de tot el centre educatiu, però cal evitar que quedi dispers a causa precisament del seu caràcter transversal. Necessita de la implicació de tot el professorat perquè és complicat de treballar només en una assignatura. De fet, el cos docent s’enfronta ja de per sí a certes dificultats (limitació de temps, programació de currículums poc realistes…) que han fet sorgir dubtes i inquietuds en la sessió sobre si és factible treballar tant els continguts propis de l’assignatura com l’EPD a classe.

Metodologies com el treball competencial, l’educació per projectes i altres pràctiques pedagògiques poden ajudar a dur a la pràctica una bona EPD i transformadora.


CONCLUSIONS

  • S’ha evolucionat de l’educació per al desenvolupament, entesa inicialment en termes de suport a la cooperació, assistencialisme i treball en el terreny a països del sur (anys 70-80), a una mirada més àmplia actualment, al parlar d’educació per a la transformació social i la justícia global.
  • UNICEF 2001 defineix EPD com un procés que “fomenta el desenvolupament, en joves i infants, d’actituds i valors com ara la solidaritat d’àmbit mundial, la pau, la tolerància, la justícia social i la consciència respecte a qüestions ambientals i que dota de coneixements i aptituds que els permeten promoure aquests valors i fer canvis, tant personals com en la comunitat on viu, a escala local i global”.
  • L’educació transformadora es pot treballar des de tots els nivells d’alumnat: a tot arreu hi ha oportunitats d’avançar.
  • La metodologia és un aspecte clau per a l’aplicació d’una educació transformadora.
  • El trasllat a la pràctica amb l’alumnat de l’educació transformadora i per la justícia global és un repte per al professorat i una responsabilitat transversal per a tot el cos docent.


RECURSOS COMPARTITS


METODOLOGIA DE LA SESSIÓ
1.
Dinàmiques de presentació de grup i de coneixença dels seus membres.

2. Taller sobre el concepte d’EPD. Primer individualment cadascú escriu què entén per EPD i després per parelles ho explica al company sense que aquest l’interpel·li. Passats 2-3 minuts és el torn de qui ha escoltat per explicar la seva idea. Finalment comparteixen i debaten el que han parlat.

3. Debat a nivell de grup mitjançant la tècnica de la peixera: es situa un petit nombre de membres al centre de la rotllana deixant una cadira buida (els peixos). Aquests debaten les idees que han sorgit en el punt anterior o que va llançant la facilitadora. La resta observen formant un cercle exterior (la peixera). Si algú de la peixera vol participar en el debat pot fer-ho entrant a seure a la cadira lliure, cosa que farà que algú dels que hi havia dins hagi de sortir a la peixera per escoltar. Si algú de dintre vol sortir també ho pot fer i provocarà que entri algú nou de fora.

4. Xerrada de la Montse López Amat, de l’Associació Educadors per als Drets Humans i de la Comissió d’Educació de Lafede.cat per tancar la sessió i reflexionar sobre educació per al desenvolupament, transformadora i per a la justícia global.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s