Dimarts 5

Aquesta sessió ha donat l’oportunitat de conèixer de la mà de Josep Lluís Estaña, professor de ciències de l’IES l’Estatut de Rubí i del Departament de Didàctica de la Ciència a la UAB, el treball que al llarg dels anys han anat fent l’equip de l’institut. Des de fa un temps s’han plantejat l’enfocament competencial del currículum i comencen a treballar per projectes.
En la segona part del taller també hem conegut el treball de Raúl Velasco, enginyer, sociòleg i membre d’Enginyers Sense Fronteres, que ens ha il·lustrat amb una mirada crítica al concepte de desenvolupament.

OBJECTIU DE LA SESSIÓ
Conèixer com l’enfocament per competències bàsiques dóna espai a treballar des d’una educació transformadora en les classes de ciències i tecnologia.

APORTACIONS INTERESSANTS I IDEES CLAU

Treball competencial  En Josep Lluís Estaña planteja: Què volem dels nostres alumnes? Volem que siguin persones? Competents? Que adquireixin coneixements? Ho volem tot? La veritat és que no es pot separar la competència del contingut. Per exemple, per tenir esperit crític cal tenir criteri primerament. Cal transmetre la idea que són importants els coneixements igualment, ja que la ciència també s’ha d’incloure dins del que anomenem cultura general.

Però no podem pretendre que els alumnes tinguin esperit crític, reflexionin i es facin preguntes si la metodologia d’aula segueix sent la tradicional amb només un model didàctic de transmissió magistral. L’enfocament per competències bàsiques i el treball per projectes pot resultar lent, difícil de dissenyar i aplicar però és molt més participatiu. Dóna la llibertat als alumnes d’expressar-se. Estaña treballa a l’aula amb aquesta visió a través del treball cooperatiu i ens ha mostrat diferents exemples pràctics d’aquests i altres iniciatives.

Per exemple, la gestió dels grups és molt important. El treball cooperatiu no és additiu: la feina no es reparteix. Hi ha un compromís, uns càrrecs i unes funcions dels membres. A més la feina individual de cada alumnes és molt important i perquè aprenguin aquesta autonomia si no han realitzat la seva feina se’ls pot apartar del grup fins que l’acabi i assumeixi la seva part de responsabilitat dins del grup.

Però com s’avalua el treball cooperatiu? Per saber com funcionen els grups Estaña es troba dins de les carpetes de GoogleDrive on els alumnes comparteixen la feina que fan i conversen. També utilitzen un diari de classe on els estudiants reflecteixen què han fet, què han apres… i el docent en fa un seguiment per avaluar a través de rúbriques o coavaluacions dels grups.

Una altra pràctica útil és l’ús de contextos: problemes reals o artificials, anècdotes, històries… que esdevenen excuses i fils conductors per a treballar continguts. Ex: la contaminació acústica de l’escola per treballar el so.

Per últim cal tenir clar el caràcter transversal del treball per projectes. És interdisciplinar i requereix de la cooperació del professorat entre ells. Per això és important la part afectiva dels projectes, tant per als docents com per als alumnes. L’IES l’Estatut busca una complicitat de professors i alumnes perquè se sentin arrelats i orgullosos del seu institut. Per exemple, una forma de fomentar aquesta vinculació és plantar un arbre a l’inici de cada nova promoció. És tot un entorn que facilita un ambient.

Una introducció crítica al concepte de Desenvolupament  Raúl Velasco reprèn l’anàlisi de què s’entén per desenvolupament i a partir de les seves experiències personals com a membre d’Enginyers Sense Fronteres ens desgrana les diferents visions que hi ha hagut (i hi ha) de la idea de desenvolupament. L’ajuda per al desenvolupament s’ha donat des de la visió tecnòcrata assistencial i la caritat, passant per la línia instrumental (“donar la canya i no el peix” com es coneix col·loquialment), a la justícia global més participativa. Per exemple, moviments dels països del sud s’han donat com els fòrums socials que neixen en contraposició a les cimeres del G8, G20, etc. Després d’aquesta visió històrica, que podeu trobar extensament en la presentació a l’apartat de recursos, Velasco ens fa una mirada crítica als diversos indicadors que s’usen per a mesurar el desenvolupament de les societats (PIB, desenvolupament humà HDI, felicitat planetària HPI, decreixement sostenible).

COMPETECIES EDUCAR CIUTADANIA. Presentació Josep Lluís Estaña Viver


CONCLUSIONS

  • Un ensenyament competencial i el treball per projectes és possible i real i esdevé una bona eina per introduir l’educació transformadora a l’ensenyament. Tanmateix cal tenir present que la seva implementació total és gradual, requereix de molt temps i feina d’equip del professorat per tal de poder-ho fer adequadament.
  • En la implementació de pràctiques d’EPD cal tenir una mirada de procés: no es pot aconseguir l’òptim el primer any. Pas a pas s’avança.
  • El concepte de desenvolupament no és senzill ni independent del punt de vista amb què es mira. Es fa necessari mostrar i tenir en compte a l’aula una visió crítica a aquest concepte per analitzar-ne tots els seus matisos.


RECURSOS COMPARTITS


METODOLOGIA DE LA SESSIÓ
1.
Ponència de Josep Lluís Estaña, professor de ciències de l’IES l’Estatut de Rubí i del Departament de Didàctica de la Ciència de la UAB, sobre el treball per competències.

2. Ponència de Raúl Velasco, enginyer, sociòleg i membre d’Enginyers sense fronteres sobre el concepte de Desenvolupament.

3. Síntesis de continguts per Laia Torres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s