Jornada 07/07/17

L’aula cientificotecnològica prepara per la justícia global?

Jornada oberta adreçada a professorat de secundària i universitari interessat en la temàtica

Dilemes, oportunitats i punts de trobada de l’educació global (EG) a l’aula de ciència i tecnologia (CiT): transició de l’educació secundària a la universitat.lemes i oportunitats de l’educació global des de les aules de CiT.

OBJECTIUS

  • Crear un espai de coneixement mutu i debat entre professorat de secundària i d’universitat.
  • Conèixer experiències exitoses d’EG de secundària i universitat de les àrees de CiT.
  • Reflexionar sobre dilemes i oportunitats de l’educació global des de les aules de CiT.
  • Valorar la incidència de les PAU, com a element limitador o no per integrar l’EG.

 

APORTACIONS INTERESSANTS I IDEES CLAU

La primera part de la jornada ha comptat amb l’exposició d’experiències exitoses de secundària i universitat d’integració d’educació per la justícia global a ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques:

Carol Pujades, de l’Assemblea de Cooperació per la Pau: “Projecte d’assessorament a treballs de recerca per aportar-los una mirada de transformació social”:

  1. Eduardo de Miguel, alumne autor del treball de recerca “Construcció d’un generador elèctric per a països del Sud”, IES Les Corts
  2. Joan Muñoz, alumne autor del treball de recerca “Els transgènics i la fam al món”, IES Les Corts

Des de l’Assemblea de Cooperació per la Pau es realitzen diversos projectes de formació, formal i no formal, per tal d’incorporar l’educació pel desenvolupament (EPD) i la justícia global (EJG) al centres educatius. Un d’ells és el d’assessorament a treballs de recerca de batxillerat, de qualsevol àrea, per tal de donar-los una mirada transformadora. El suport a l’alumne es dóna en paral·lel amb el del tutor (en tot moment es manté la implicació del personal docent) i es dóna tant a través de personal expert de l’Assemblea com a través dels ex-alumnes del projecte que havien sigut assessorats quan ells feien el treball. A més de la realització del treball, la iniciativa busca aprofitar els estudiants com a agents de canvi, local i global. L’Assemblea tambéatorga un premi per als treballs de recerca en que els guanyadors realitzen un viatge al Marroc per viure la cooperació de primera mà.

 

Pau Gerez Alum, Cap d’Estudis de Secundària Col·legi Santa Maria de Blanes: Experiències de treball Comunitari al Jardí Mar i Murtra i al delta de la Tordera

Ens explica que el plantejament del centra ha estat treballar pensant globalment, actuant globalment. Treballen el Servei Comunitari de manera multidisciplinar, des de més d’una matèria, i tot l’alumnat participa en cinc projectes al llarg del curs. Son propostes properes a l’alumnat, de manera que són significatives i que permetin treballar la diversitat, ens ho explica a través de dos exemple concrets: la construcció de caixes niu per al Delta del Tordera i la construcció d’un hotel d’insectes pel jardí botànic Mar i Murtra. Enlloc d’ alterar el currículum, incorporen educació per la justícia global als continguts del currículum. Amb el Servei Comunitari cal que hi hagi vincle i treball amb altres entitats i institucions i intentar generar impacte a l’entorn natural i social (per exemple a través dels mitjans de comunicació, com en el ca d’aquest centre).

Presentació utilitzada per explicar l’experiència: Servei Comunitari al Col·legi Santa Maria de Blanes, per Pau Gerez

 

Elisabeth Roca, de la Universitat Politècnica de Catalunya: “Una experiència en APS: cerca de solucions per la Marina Interior d’Empuriabrava”

Aquest projecte comença amb un encàrrec a proposta de la comunitat d’usuaris de la marina a l’escola de Camins de la UPC. Un grup de professors/es de l’escola s’organitza per fer un petit projecte que donarà alguns crèdits a l’alumnat. L’objectiu doncs era fer un pluja d’idees de propostes i estudiar-les. La pregunta que es van plantejar va ser: Com mantenim l’espai de manera sostenible a nivell social i ambiental? Pensant en el canvi climàtic i la possibilitat de que augmenti del nivell del mar i inundi la zona. La metodologia de treball està a cavall entre ApS i el treball per projectes. Primer van a visitar el lloc, després fan tallers a l’aula, realitzant una diagnosi en comú i organitzant quatre grups de treball, i finalment una taula rodona amb la comunitat per presentar les propostes dels estudiants. El resultat va ser un informe final conjunt. Es remarca la importància de vincular les qüestions tècniques amb els problemes reals de la societat, i encara més en context universitari.

 Presentació utilitzada per explicar l’experiència: EscolaCamins_Empuriabrava

 

Alvar Garola, de la Universitat Politècnica de Catalunya: “Experiència conjunta en assignatures de grau – Economia i Càlcul (ETSECCPB)”

Aquest projecte neix a partir de dues motivacions principals: trencar la compartimentació d’assignatures per treballar transversalment temes de desenvolupament sostenible i entendre la influència de les decisions preses en enginyeria a la vida de les persones i les comunitats. I l’objectiu és integrar competències transversals per comprendre la complexitat del món i per prendre decisions dins d’un món global. El plantejament ha estat integrar el projecte dins el temari de les assignatures, no afegint un projecte desvinculat d’aquest. Treballant el temari de cost-benefici i les funcions reals de les infraestructures, valorant i tenint en compte implicacions socials, aspectes mediambientals i aspectes econòmics. Per així, prendre decisions des del punt de vista no només tècnic sinó també ètic i social. Aplicació a un cas de cooperació, concretament a un projecte per fer arribar aigua a zones rurals de Tanzània i discutir la seva utilitat. A més, d’activitats avaluables, s’avalua el procés de reflexió i anàlisi de les diferents tecnologies proposades per al transport d’aigua, ja que no és un problema de solució única. Destaquen, tant alumnat com professorat, la importància de treballar la perspectiva social a enginyeria.

Presentació utilitzada per explicar l’experiència: Projecte transversal: Case Study Tanzania

 

María Isabel García Planas, de la Universitat Politècnica de Catalunya: “Integració dels ODS en Àlgebra Lineal mitjançant (ETSEIB)”

Incorporar el desenvolupament sostenible i els objectius 2030 suposen un canvi de paradigma educatiu i és des d’aquest canvi on neix el projecte. Aquest projecte anomenat L’aigua és la força motriu de tota la natura, consisteix en treballar un tema d’enginyeria, que és el grau en el que es fa, per fer àlgebra amb perspectiva d’educació per la justícia global, és un ensenyament basar en el treball per projectes on es treballen i avaluen coneixements, habilitats, procediments i també actituds i valors. Es demana a l’alumnat, que treballa en petits grups, definir què entenen per sostenibilitat en aquest context concret, i es van introduint diferents problemàtiques per refer càlculs i revalorar l’estudi de la proposta de pantà que hagin elaborat. Es remarca el canvi d’actitud respecte l’assignatura d’àlgebra, connectant els càlculs matemàtics amb el desenvolupament sostenible i la responsabilitat social.

Presentació utilitzada per explicar l’experiència: Competència de Sostenibilitat i compromís social a àlgebra lineal

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

En la segona part, amb la conferència Les PAU, un element limitador per l’educació global? a càrrec de Dra Pilar Gómez, Coordinadora de les Proves d’accés a la Universitat PAU de Catalunya i  de Dr Jesús M. Prujà, Cap de l’Oficina d’Accés a la Universitat, s’han generat reflexions interessants al voltant de les proves d’accés a la universitat.

Contextualitzant que fa gairebé 40 anys que es fan i que es mantenen, s’aclareix que les PAU no son una prova diagnòstica ni una prova d’assoliment de coneixements, és per regular el flux d’entrada a alguns estudis universitaris que tenen molta demanda. No ha de ser doncs,  una prova selectiva, la selecció es fa als centres on es donen els títols de batxillerat, és a dir, als instituts. Son unes proves bassades en la igualtat (el mateix model d’examen, a la mateixa hora i amb anonimat a tot el territori català), per garantir un procés transparent. Els exàmens els fan professors de secundària, recent jubilats o en actiu però que no fan classe a segon de batxillerat i persones del departament, es tracta sempre d’equips mixtes pel que fa a territoris i perfils, també als tribunals correctors, per garantir igualtat.

Ha sigut interessant aterrar la gestió educativa i veure’n la complexitat a través d’exemples concrets, com ho és la inclusió de col·lectius com: estudiants estrangers, persones amb diversitat funcional, esportistes d’elit, comunitat gitana, etc… per veure que la globalitat és també persones i casos concrets.

Entenent que son un mecanisme regulador no haurien de ser un limitador. Les PAU son subsidiàries dels continguts de batxillerat, no a l’inrevés. Els continguts de batxillerat no han d’estar basats només en els de les PAU i en el treball d’exàmens d’anys anterior. Ara bé, la tendència de les preguntes pot influir molt en la mirada i el treball a batxillerat, donant la possibilitat d’introduir continguts i metodologia d’educació per la justícia global. Als exàmens de biologia o ciències de la terra cada vegada s’introdueixen més competències i es demana més reflexió per tant, veiem que és possible i que seria interessant que aquesta fos la tendència.

 

En la taula rodona Els dilemes i les oportunitats d’impulsar educació global des de l’aula de ciència i tecnologia amb Jordi Villar (INS Badalona VII) i Enric Caturla (Jesuïtes Casp, Barcelona), moderada per Agustí Pérez (Universitat Politècnica de Catalunya) sorgeixen també preguntes i debats que compartim de manera distesa.

Enric Caturla assegura que és més important el què que el com en educació. Comenta que la legislació sobre educació establia, fa anys, només continguts i coneixements a treballar, més tard, als anys 90 s’introdueixen els procediments i el 2006 les competències. I que per tant, si volem fer educació per la pau, hem d’incloure els continguts al currículum, i si no podem donar-los tots, fer priorització de continguts.

Jordi Villar sosté que és més important el com que el què, creu que cal fer projectes i innovar en metodologia i aleshores integrar els continguts curriculars, sense que aquests limitin els projectes. Sense negar que podem utilitzar per exemple la classe magistral per reforçar alguns aspectes, per centrar un tema o ampliar-lo, és important combinar formats d’aprenentatge per comprensió (classe magistral, lectura de textos, visionat de vídeos…).

Com a professionals hem de ser capaços de trencar la compartimentació, hauríem de poder fer més d’una assignatura, d’aquesta manera estaríem més hores amb el mateix grup i es podrien treballar millor aspectes competencials. L’objectiu de l’educació ha de ser treballar les capacitats per poder abordar problemes, que, en l’actualitat i en context mundial, son nous, diferents i complexos. Cal per tant, incloure al currículum els aspectes interdisciplinaris i competencials.

Sorgeix debat sobre si com a docents hem d’ensenyar totes les ciències. Es parla de l’energia nuclear com a exemple, i els ponents convidats asseguren que cal ensenyar-la tota per a que coneguin, i puguin escollir i ser crítics. Però qüestionar la ciència des de classes de STEM és com treure’s credibilitat perquè venim d’aprenentatges transmissors i de la tradició de la ciència com a veritat, és important doncs, mostrar que la ciència és una construcció, i que és canviant i qüestionable. Una idea per qüestionar-la és treballar història de la ciència i així lligar les ciències i els descobriments amb els moments i contextos històrics i culturals. En aquest sentit també es valora que canviar metodologies inclou transmetre que la ciència i el coneixement no son propietat d’uns pocs (en el context de centre educatiu aquets pocs serien els docents experts/es) i es trenquen  jerarquies de coneixement.

Ens ajuda més treballar temes física i culturalment propers a la realitat o llunyans? Davant d’aquesta pregunta recollim diferents reflexions: treballar sobre problemàtiques llunyanes obre portes i permet aproximar realitats desconegudes, però treballar problemàtiques properes i reals permet fer accions amb implicació més directa i la possibilitat de transformar la pròpia realitat. Jordi Villar recomana treballar el que desenvolupi més la percepció i motivació per la justícia i per tant combinar-ho, sempre aprofitant que els adolescents tenen desenvolupat l’esperit crític i el sentit de la justícia. Es comenta també que a vegades és més fàcil tractar alguns temes si es fa a partir d’altres contextos, en escenaris llunyans, permet abordar més fàcilment el debat, com per exemple les relacions de poder.

Els recursos per fer educació per la justícia global som els docents, però ajuda a que funcioni un bon lideratge pedagògic i el treball en equip, sense oblidar que sovint cal estudiar i informar-se molt sobre els temes que es tractaran. Per veure el grau de treball en equip podem analitzar si utilitzem la sala de professorat o el departament de cada matèria i si treballem conjuntament amb els altres professors/es, ja sigui en docència compartida o preparant projectes interdisciplinaris conjuntament.

Enric Caturla explica i comparteix l’estructura del seu centre en que treballen els alumnes de 5è a 2n d’ESO conjuntament en una etapa que anomenen NEI (nova etapa intermèdia). S’ha intentat que el docent visqui en un curs, amb un sistema d’organització en que es treballa gairebé sempre amb el mateix grup, amb despatxos compartits al costat de l’aula del grup.

Es valora que l’estructura condiciona el què i com es treballa als centres educatius. I l’estructura implica: horaris, en quins espais es treballa, com son les aules, com és el mobiliari… i que hem d’adaptar els horaris a les activitats, no al revés. Com fer-ho és la gran pregunta i angoixa, a vegades combinar les estructures antigues i les noves ho fa difícil però poc a poc és possible. hi ha públiques que ho estan començant a fer: amb franges horàries més àmplies i agrupant àmbits i docents, potenciant així el treball en equip esmentat anteriorment.

 

CONCLUSIONS

  • A través de l’Aprenentatge-Servei, el Servei Comunitari o els treballs de recerca es pot introduir la perspectiva d’educació per la justícia global (EJG), treballant continguts i competències.
  • A la universitat també es poden connectar les matèries d’enginyeria i matemàtiques amb la responsabilitat social i la justícia global, treballant a partir de situacions i problemàtiques reals. Els Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) poden ser una bona eina per connectar-ho.
  • Les PAU son un mecanisme per garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a la universitat, i això comporta dificultats en l’aplicació.
  • Entenent que les proves no han de guiar el batxillerat, sinó que responen als continguts d’aquest, però que hi influeixen molt, veiem que hi ha marge per introduir la mirada d’EJG per així potenciar el treball competencial, com ja passa amb els exàmens d’algunes assignatures a les PAU.
  • Escollir una problemàtica llunyana o propera per treballar a partir d’ella EJG dependrà del grup, el moment i el tema a tractar. Combinar-les ens ajuda a crear accions per transformar la realitat i a conèixer realitats diferents de les que també cal responsabilitzar-se.

 

RECURSOS COMPARTITS

 

METODOLOGIA DE LA SESSIÓ

La jornada ha començat amb la presentació d’experiències de secundària i universitat en format exposició per part de docents i alumnat, i després de cada una, hi ha hagut un petit espai per fer preguntes, comentaris i intercanviar opinions.

A la segona part, primer hi ha hagut exposició en format conferència a càrrec de la Dra Pilar Gómez, coordinadora de les PAU de Catalunya i  de Dr Jesús M. Prujà, Cap de l’Oficina d’Accés a la Universitat, que ha generat preguntes i debat entre els/les participants.

Debat i intercanvi d’opinions, dubtes i reflexions a partir de les intervencions dels ponents i la moderació d’Agustí Pérez.

Al final fem avaluació del curs mitjançant un qüestionari escrit per recollir idees i propostes de millora. I acabem compartint un bonissim dinar!

 

 

Programa de la jornada

Coordinació: Marina Caireta, de l’ Escola de Cultura de Pau, UAB i Ricard Giné de l’ Institut de Sostenibilitat, UPC.

 

Anuncis