Dijous 6

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ

Conèixer com l’enfocament per competències bàsiques dóna espai a treballar des d’una educació transformadora en l’àrea cientificotècnica. L’estructura de centre i d’aula com a eina d’educació global.

Conèixer recursos  a disposició del professorat. Taller d’ús de l’energia

APORTACIONS INTERESSANTS I IDEES CLAU

Comencem la sessió platejant quins objectius tenim com a docents. Què esperem aconseguir de l’alumnat? Aprendre ciències, ser competents, adquirir coneixements, però sobretot formar persones amb criteri i capacitat crítica per cercar solucions a problemes. Ensenyar ciències però sobretot educar persones capaces de moure’s pel món.

Com ho fem per afavorir l’esperit crític des de ciència i tecnologia? Som models? Ho hem de fer des de la proposta didàctica que fem a l’aula. És important el paper del professorat: cal animem a parlar als alumnes, per saber què pensen, quines idees tenen (el que anomenem exploració), escoltar i sobretot respectar les opinions des de la confiança.

Què implica ser competent? Quan podem dir que un alumnes és competent? Vol dir ser bons treballadors pel futur? Quan parlem de competències cal que ens preguntem quines competències volem treballar, les ciutadanes i transversals o les d’àrea, més tècniques i manuals. Mirant el currículum de secundària veiem que a la dimensió de medi ambient hi ha explícites competències crítiques, però a les altres àrees científico-tècniques costa més veure-hi aquesta perspectiva, cal doncs, que les incorporem per fer educació per la justícia global.

 

 

Quina és la funció de la ciència als instituts?  La comprensió del món, elaborar explicacions coherents, construir models, fer-se preguntes, plantejar hipòtesis, experimentar, i també pensar i actuar, manifestar una actitud crítica i creativa davant del món, treballar la presa de decisions i en definitiva aprendre cultura ciutadana. Sense ser purament transmissora de coneixements. Cal també fomentar la creativitat dels joves ja que una actitud crítica està estretament lligada a la creativitat i la capacitat d’imaginar solucions per un món complex.

El Josep Lluís llença la pregunta següent: Incorporar aquestes competències implica un canvi de model didàctic? I surten reflexions com que el llibre de text suposa comoditat i no es busquen alternatives de propostes didàctiques, aleshores limita a l’hora de ser creatius com a docents. O que la diversitat de metodologies utilitzades a l’aula pot ser positiva pels alumnes però cal innovar i afavorir la participació.

Podem treballar la interpretació de fenòmens del món, la responsabilitat i la sostenibilitat des de les àrees i tambés des del treball per projectes, ja siguin d’una única matèria o de més d’una. Ara bé, un perill del treball per projectes és que acabin sent mecanicistes i s’acabin elaborant manualitats. Podem incorporar la vesant social i reflexiva per a que no siguin projectes només amb aspectes tècnics. Cal ensenyar a pensar i a ser capaços de cercar informació, de manera que sàpiguen buscar-la i entendre-la.

L’experiència de treball per projectes de l’ Institut Estatut comença quan incorporen ordinadors a les aules i sorgeix la necessitat d’un canvi metodològic i la incorporació del treball en grups. Han trencat l’estructura de matèries i treballen en mòduls de dues hores, fent concentració per àmbits (del professorat i de les matèries).Van començar un grup de docents només a un curs però actualment tot el centre treballa d’aquesta manera. Actualment estan 49 alumnes amb 2 professors alhora a la mateixa aula. Treballen classificant els projectes en: lingüístics, matemàtics I científica-tècnics i socials, eduquen amb ciències però l’objectiu és un altre: fer educació global i ciutadana. Treballen i avaluen un espai google sites de cada alumne. El que resulta més innovador és que entre companys/es de l’equip docent entren a les classes dels altres, s’observen, es critiquen i comenten i fins i tot intervenen, cooperen entre docents.

Si volem aconseguir que l’alumnat cooperi, dialogui, reflexioni i argumenti per decidir i crear, des del pensament crític i adquirint coneixement, cal que el professorat faci un canvi metodològic, treballi la creativitat i sigui creatiu i innovador, també en la gestió de l’aula. Sempre des d’una perspectiva crítica i tenint molt en compte les relacions emocionals. Podem treballar la vessant emocional en petites accions com preguntar individualment com estan, felicitar-los/les per l’aniversari, interessar-se per allò que fan fora del centre, connectar amb ells, entre d’altres exemples. Serà molt important per crear vincle i confiança.

EsquemaProjectes

Imatge de Josep Luís Estaña

Seguint l’esquema de treball per projectes que ens proposa el Josep Lluís, el context que és des d’on partim, cal que els hi transmeti alguna cosa, que sigui significatiu. Després ve tot el treball d’activitats per treballar les idees clau. A vegades cal reprogramar per aprofitar notícies i esdeveniments recents que faran més significatius els aprenentatges. Com a recull del quan han après els podem demanar que redactin ja que si l’alumnat és capaç d’escriure vol dir que és capaç de pensar. L’avaluació regulació no consisteix en quantificar sinó en regular, i es va fent de manera continua en tot el procés. Cal avaluació del treball en grup, valoració del propi treball individual i del dels s companys/es del grup, fent coavaluació.

Esquema treball en grup

Imatge de Josep Luís Estaña

Amb el treball en grup es treballa la convivència, la participació i la reivindicació dels propis drets, tot fent aprenentatge cooperatiu. Ara bé, treballar en grup no és donar tasques diferents a cadascú, és que aprenguin a gestionar la feina i col·laborin. Sempre implica interacció i debat entre alumnes així com treball individual  previ i posterior. Cal, a més, ensenyar a pactar i a prendre decisions en col·lectiu, ja que son aprenentatges importants pel futur.

Presentació utilitzada a la sessió: Estructura de centre i metodologia d’aula com a eina d’educació global_JLEstaña

 

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Presentació utilitzada a la sessió: Energia i transició energètica_RFernàndez_JRegalés

 

RECURSOS COMPARTITS

Material didàctic
https://agora.xtec.cat/cesire/general/les-energies-renovables-lalternativa-al-col%c2%b7lapse-de-les-energies-fossils/

METODOLOGIA DE LA SESSIÓ

  1. Aquesta sessió la comencem amb una ponència-debat amb Lluís Estanya.
    La seva experiència fa que les dues hores de conversa es facin curtes.
  2. La segona part consisteix en un taller conduït per El Jordi Regalés i
    la Rosanna Fernández del CESIRE amb l’objectiu de donar a conèixer el
    material “Les energies renovables: l’alternativa al col·lapes dels
    recursos fòssils”. El taller parteix doncs d’aquest material educatiu,
    ens expliquen breument el seu origen i la seva raó de ser per continuar
    distribuint el temps en el treball de diverses preguntes, primer en
    debat en petit grup i després en gran grup. Les preguntes donen peu a
    treballar els 3 capítols del material seguint el fil argumental del
    material educatiu:

. L’energia, com la percebem i com la tractem

. Les reserves dels comubstibles no renovables s’esgoten

. La transició a les energies renovables. Nou model energètic i social

Professorat

Josep Lluís Estaña, professor de l’Institut L’Estatut de Rubí i professor Departament Didàctica de la Ciència UAB

Jordi Regalés i Rosanna Fernández, del CESIRE

Anuncis